Ha
mort l'últim savi. Llatinista, hel·lenista, filòleg, filòsof, poeta, traductor,
agitador cultural, lluitador per la democràcia, pensador àcrata, humanista,
rebel irreductible.
Fou un dels últims que va tindre la capacitat i la lucidesa per posar nom a les coses “L’Estat: administrador de La Mort”, “els cures: gestors de Déu”, "l'autopista: la manera més ràpida d'arribar a un embús", "l'automòbil: la plaga més greu i mortífera de la Humanitat Desenvolupada".
Ens quedarà l’oïda encomanada a la poesia amb les magnífiques traduccions rítmiques d’Homer, Catul, Horaci, Lucreci; el recordarem en la figura del rapsode que dóna vida els poemes amb la recitació com a un element inseparable de la poesia; la cançó Libre te quiero que musicà Amancio Prada, un dels més bells cants d’amor mai escrits; tenim la magnífica revista Archipiélago, on es citaren el pensament subversiu, ecologista, anarquista, contestatari amb el màxim rigor, i la seua editorial Lucina, que publicà les seues traduccions, les seues teories lingüístiques i altres obres de difícil difusió pels canals industrials.
Ens quedarà la seua rebel·lia, que posa en dubte l’Estat, la conformació amb el Poder, la dictadura de la Ciència i la Tècnica venuda als manaments del Capital, la mentida del pensament oficial, qüestiona tot el que és acceptat, l'ortografia, la jerarquia de les idees, la mort mateixa.
El teu exemple, exhuberant i irreductible com les teues patilles, no se’n va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada