Lucumó Tarquini, conegut per la seua paraula, sensatesa, generositat i tracte dolç amb les persones, fou elegit preceptor dels fills del rei Anc Marci. Quan aquest estava malalt, Tarquini allunyà els fills del rei preparant-los una cacera, esport al qual estaven molt afeccionats, com la majoria dels que es preuaven de la seua noblesa. Mentrestant, Tarquini organitzava la seua estratègia per atreure's els senadors principals, de manera que, quan el rei finalment morí, Tarquini fou anomenat rei pel Senat.
Els fills del rei s'assabentaren d'aquest fet una vegada tot estava resolt, se sentiren traïts, apartats del poder, i començaren a covar un odi contra Tarquini que creixia cada dia que passava.
Tarquini amb el ceptre de rei s'engrescà a aplicar la tecnologia etrusca i els coneixements més avançats en matèria d'arquitectura: dessecà les marjals amb la Cloaca Màxima i donà pas així al fòrum, construí el Circ Màxim i inicià la construcció del temple de Júpiter al Palatí, el temple que anava a ser el més gran d'Europa en aquell moment.
Un dia va esdevenir un prodigi a la Cúria, el palau reial. Al fill d'una esclava o ostatge de guerra que havia donat a llum al palau se li va encendre el cap en flames. Quan Tarquini cridava els servents perquè l'apagaren, Tanaquil, que sabia de senyals divins, li ho va impedir, tot dient-li:
-Quiet, Tarquini. Aquest xiquet, a qui els déus coronen amb el foc, serà la salvació del nostre regnat.
Si seria així o no, ho expliquem al següent capítol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada